Els comicis europeus celebrats a Espanya han significat la primera gran derrota del bipartidisme representat pel PP i el PSOE i la consegüent irrupció de forces polítiques que, com ara Podemos, s'estrenaven en aquestos comicis electorals.

L'abstenció s'ha quedat finalment en la tercera més alta de la història de la democràcia espanyola, però molts dels que s'han acostat als col·legis electorals s'ha decantat per altres opcions a les dues majoritàries.

Si cal parlar de partit guanyador, el PP es veu creditor d'aqueix títol per haver sigut el més votat i haver-hi assolit setze escons en el Parlament Europeu.

Ha perdut vuit escons respecte als resultats de 2009, però ha avantatjat en dos als Socialistes, que s'han deixat nou seients de l'Eurocambra pel camí.

La suma dels vots dels dos grans partits no arriba al 50 per cent en unes eleccions en les quals hi ha hagut una alta fragmentació de l'esquerra, i aqueix percentatge obligarà a una detinguda reflexió de Populars i Socialistes.

Altres formacions com l'Esquerra Plural (que augmenta de dues a sis escons), UPyD (que puja d'un a quatre), Ciutadans o Primavera Europea (tots dos n'aconsegueixen un).

Però especialment significatiu és el cas de Podemos, una formació hereva del 15M, nova en els processos electorals i que en la seua primera cita ha aconseguit cinc representants.

A la cerca de guanyadors, ERC també reclama aqueix títol en haver sigut la formació més votada a Catalunya (superant a la Coalició per Europa de la qual formava part CiU), on, després d'augmentar la participació més d'un 10 per cent i enmig del debat independentista, ha triplicat els vots aconseguits fa cinc anys.

Però anem a Cocentaina on la formació que ha obtingut més vots ha sigut el Partit Socialista, amb un 26,62%%, 1.185 vots, dels sufragis emesos. A continuació, el Partit Popular ha aconseguit 1.162 vots, la qual cosa representa el 26,10%% de les votacions.
Esquerra Plural (coalició en la qual inclou a Esquerra Unida) ha obtingut 513 vots, l'11,52%, mentre que Compromís, que ha concorregut com a Primavera Europea, ha aconseguit l'11,45% dels sufragis, concretament 510 vots.

Podemos ha aconseguit el 6,78%, 302 vots, i UPyD ha obtingut el 5,45%, 243 vots.

Si ho comparem amb 2009, el PP va ser la formació més votada i va aconseguir 2.324 vots, el 46,12%, mentre que aquest 25 de maig ha reduït els seus resultats fins als 1.162 vots, un 26,10%, la qual cosa suposa un 20% menys que en 2009 i baixar fins al segon esglaó.

Els socialistes avancen als populars com el partit més votat malgrat perdre 974 vots pel que fa als resultats aconseguits en les anteriors europees, quedant els seus sufragis en el 26,62% del total, 16,79% menys.

Han crescut per tant EU que ha passat de 146 a 513 vots, un 8,59% més, Compromís de 110 a 510 vots, un 9,24% més, i UPyD de 79 a 243 vots, un 3,86% més. La resta no va aconseguir en 2009 l'1%.

La dada de participació en les eleccions al Parlament Europeu que s'han celebrat durant la jornada d'aquest 25 de maig ha superat el 50% del cens de Cocentaina.

Encara que la dada de participació és superior al de la mitjana espanyola, que ha quedat en el 45,86%, cal observar que aquesta xifra suposa un lleuger descens respecte a les últimes europees.

En Ràdio Cocentaina hem parlat amb diferents representants de partits que ahir van concórrer a les eleccions i ens en feien una valoració.

En primer lloc, Miquel Prats, portaveu de Compromís, feia una valoració molt positiva per a ells que anaven amb ”Primavera Europea”.

Per la seua banda, Ferran Albors, secretari General d’EU de l’agrupació local, es mostrava més que satisfet pels resultats obtinguts, ja que s’havien incrementat moltíssim.

Per a Adolfo Sancho, portaveu del Partit Popular a l’ajuntament de Cocentaina, el PP havia guanyat les eleccions tant a la província a Espanya i a Europa i que ací a Cocentaina eren pocs els vots que el PSOE havia tret de més.

Per la seua banda, Rafael Briet, secretari general dels Socialistes contestans, deia que tot i que calia reflexionar i actuar davant el resultats en l'àmbit estatal, ací, a Cocentaina, la gent donava de nou suport a la proposta Socialista.

A Muro, la formació amb més vots ha sigut el Partit Popular amb un 24,66%, 856 vots, dels sufragis emesos. A continuació el PSOE amb 600 vots, la qual cosa representa el 17,29% de les votacions.

La tercera força amb més vots ha sigut Compromís, amb 577, el 16,62%, seguit d'EU amb 447, el 12,88%. Podemos i UPyD han aconseguit 309 i 255 vots, respectivament, és a dir, el 8,90% i 7,34%.

A Muro, el PP també va ser la formació més votada en 2009 amb 1.829 vots, un 50,16%, mentre que en aquesta ocasió ha reduït els seus resultats fins als 856 vots, un 24,66%, la qual cosa significa un 25,5% menys que en 2009.

El PSOE va aconseguir en 2009 1.378 vots, el 37,79%, per la qual cosa perd igual que el Partit Popular un 20,5% dels vots.

La resta de formacions han crescut. Compromís passa de 134 vots a 577 vots, un 12,94% més, EU de 117 a 447 vots, un 9,67% més, i UPYD 62 a 255 vots, un 5,64% més. La resta no va aconseguir en 2009 l'1%.

Els resultats en la resta de poblacions de la comarca del Comtat. El Partit Popular ha vençut en la gran majoria de la resta de poblacions del Comtat. Els populars s'han imposat a Agres, Alcosser, Alfafara, Benasau, Beniarrés, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Fageca, Famorca, l'Orxa i Planes. Els socialistes, per la seua banda, han vençut a Benimassot, Gorga i l'Alqueria d'Asnar, mentre que Compromís ho ha fet a Gaianes

A Balones, PP i PSOE han empatat a 17 vots.