Sembla que Compromís té bones perspectives en les properes eleccions. Per fi un partit valencianista ens obri una llum d’esperança. Des que el Decret de Nova Planta al segle XVIII ens va anul·lar les institucions valencianes i ens va annexionar a Castella, sempre hem estat governats per delegats de Castella-Espanya. El més greu és que molts dels delegats han sigut valencians que han fet de titella –o marioneta– moguts per decisions de Madrid.
Ens ha costat molt arribar on estem, tot i que encara ens falta molt més; però, tenim un camí obert que ens acosta cada volta més a l’objectiu final: que el País Valencià siga governat per partits autòctons valencianistes, sense cap lligam de fora. Ja ens ho deia Joan Fuster: si no fem nosaltres política la faran ells. No cal dir quina és la política d’ells: despersonalitzar-nos com a valencians per anular tot d’una la nostra identitat.
No descobrisc res nou si dic que Compromís és una coalició de diferents formacions polítiques i de persones independents que han anat unint-se a traves del temps, on el nucli majoritari sembla que és el Bloc. Tot i així, van superant-se personalismes amb propostes de liderar la coalició la persona que més convé als interessos de Compromís i dels valencianistes, independentment de pertànyer a la formació majoritària o no. Em sembla que ha estat una decisió moderada, dins del que cap, i presa amb de seny, el seny que en política mai no havíem de perdre. Tots i cada un dels pobles del País Valencià on Compromís té possibilitat d’ocupar llocs de govern, ha de preparar-se amb molta cura i seny per fer-ho. No cal dir que ha de ser amb un altre estil perquè el que coneixem està obsolet.
Concretant-me en el cas de Cocentaina, no crec que Compromís haja pres una decisió encertada, coalitzant-se amb el Col·lectiu o codi postal local. Un formació present a Cocentaina que durant l’actual legislatura ha fet de partit frontissa, tot i que sense aportar idees i dedicant-se poc més que dir NO a tot. Aquestes formacions locals, generalment són individus rebotats, frustrats o agraviats de diferents partits, sense una ideologia concreta o molt barrejada. En aquest cas, una formació que en el seu dia va obviar la presencia del Bloc marginant-lo i que ara no té inconvenient en ajuntar-se. Una formació obsessionada en carregar-se al PSOE d’on venien alguns rebotats. No, no veig gens clar aquest pacte per considerar un maridatge heterogeni i políticament erroni. No se si a nivell local encaixaran obertament el que dic. No se si s’arribaran a entendre que no és res personal. No entenc com –i per què– Compromís ha arribat a prendre aquesta decisió, ni tampoc si ho han fet assessorats per gent de fora del poble. Si que he llegit algun article d’opinió, amb signatura de gent del Cap i Casal, on es llançaven flors i violes a determinats membres del Col·lectiu desgastats i de tornada d’altre partit. No entenc per què; ells s’ho sabran; però hauran de donar comptes als electors.
Per altre costat, mal comencem si en la presentació pública d’aquesta coalició han utilitzat eslògans d’altres formacions polítiques emergents. No crec molt ètic usar eslogans com «Podem» i «guanyem», que són símbols d’altres partits. Ahí tenim a Compromís de Cocentaina.
No m’estranya que el Col·lectiu busque el suport ideològic i l’estructura política que no té; però, si que m’estranya molt que Compromís de Cocentaina ho haja acceptat. Qualsevol altre partit d’estructura vertical no ho haguera consentit sense fer un anàlisi seriós des del Consell General, és l’única cosa que em sembla positiu. Cal que les formacions locals tinguen independència per decidir els pactes que creguen convenients. Però, no em cansaré de dir-ho, sempre després d’un debat previ i d’una reflexió seriosa.
Espere que els homòlegs valencianistes de pobles del voltant i del País no els haurà deixat descol·locats com a mi.
|