La il·lusió del milió d´euros
El meu amic Saül Botella, regidor d´Esports de Cocentaina, m´acusa de "falta de respecte a tot un poble" en el número d´agost de la revista El Comtat. I tot per haver explicat que s´han gastat ja 800.000€ en el camp de la Via i que encara se n´hi volen gastar 200.000 més. Saül vol convertir el camp de creïlles en el "camp de la il·lusió". Fantàstic. La il·lusió és molt important per a la felicitat de les persones. Ara bé, estem totes i tots d´acord a gastar-nos un milió en aquesta il·lusió? Per què no organitzeu un referèndum?
Dubte molt que Saül siga el culpable d´aquest desastre. El considere una persona de trellat que hauria dimitit immediatament si fóra responsable d´un cas així. Entenc també que s´haja vist forçat a eixir en defensa del govern municipal, del qual forma part. Però, Saül, per favor, ja que t´hi poses, explica les xifres. Desmenteix-les, si és que són falses. Perquè el camp és molt necessari per a totes les socarrades i els socarrats que practiquem esports, però també ens cal saber com i per què us heu gastat ja 800.000€ del poble en una infraestructura que ara mateix és inservible.
Saül m´acusa també de "gran desconeixement". I té raó. Les dades que cite no són meues, sinó de José Juan Cortell, que ha estudiat a fons el tema. I si dic que és possiblement el millor alcalde que ha tingut Cocentaina, no ho dic com una opinió personal ni per molestar a ningú. Ho diuen els socarrats, que el van elegir amb la il·lusió de més del 60% dels vots. Eren uns temps en què posar-se un pin del PSPV era la manera normal de declarar-se demòcrata, progressista, valencianista. Ara el vot del PSOE a Cocentaina ha caigut fins al 27%, el nivell més baix de la història.
Ara la il·lusió està en altres opcions amb més Compromís, disposades a gestionar les coses d´una altra manera: amb il·lusió, sí, però també amb ètica i amb trellat. Així que, Saül, amic meu, deixa de donar cobertura al destarifo i empra amb més criteri les teues (i les nostres) il·lusions i energies. I també els diners públics, evidentment. Que no veus que s´acaba una era i en comença una altra?
Rafael Ramos i Armengol
|