Durant els segles xii al xvii, en diferents èpoques, foren expulsats els jueus d'alguns territoris europeu com si feren nosa. Durant els anys quaranta del primer lustre del segle XX, l'Europa alemanya exterminà sis milions de jueus per la bogeria d'un moviment polític dirigit per Adolf Hitler: el nazisme. Aleshores, la prepotent Alemanya assajava un programa que deien Endlösung, solució final, que pretenia exterminar tots els jueus. Possiblement ho feien –pensaven alguns– per no haver d'expulsar-los mai més. Però, finalment es va comprovar que consideraven estar en una civilització en decadència i volien obrir-ne una nova fent desaparèixer ètnies que no eren el suficient pures i santes com el nazisme volia.
Fins que no va acabar la Segona Guerra mundial i el nazisme va quedar vençut per les democràcies aliades, i a més, jutjat a Nuremberg, no vam saber la dimensió de la massacre de jueus que s'havia fet. Sense oblidar la traca final del tio Sam llançant les bombes a Hiroshima i Nagasaki, que també cal considerar sense pal·liatius crims de la humanitat.
Fou l'extermini de jueus un autèntic holocaust i així ho ha reconegut la història, inclòs desprès d'haver passat l'eufòria de la victòria. Obvie el corrent victimisme de la cultura occidental, o jueva-cristiana, de ser una comunitat castigada a estar dispersa per tot el món i condemnada a no gaudir d’una suposada terra promesa. Potser desprès de la guerra i del genocidi nazi, el món ric occidental guanyador estava més predisposat a fer-los un lloc a les seves colònies, o zones d'influència, perquè els pobres jueus establiren definitivament un estat sobirà. També obvie els «possibles» drets bíblics que tenia el poble d'Israel en Palestina.
La cosa en principi pintava bé, però alguna cosa no es va fer com calia perquè va haver-hi una reacció dels pobles islàmics veïns –no se perquè– i entraren en guerra contra Israel. Desprès, el 1948 arribaren a un acord proposat per l’ONU on concedia a Israel els territoris que havia ocupat durant la guerra. Però no es va quedar ahí la cosa; des d'aleshores el poble hebreu ha anat fent-se més lloc i ampliant el seu territori en detriment del territori palestí, com pot comprovar-se en el mapa adjunt. Actualment han deixant el poble palestí sense quasi espai, dispers i ple de fronteres per poder moure’s en la seva pròpia casa. Alguna cosa ha fallat en el repartiment i condicions, perquè els palestins es van sentir enganyats i van recorre al terrorisme com a defensa. Mai defensaré el terrorisme com una manera de fer política, però caldrà admetre que quasi sempre la violència terrorista es conseqüència d'injustícies i abusos de poder.
Independentment dels drets que puguen tindre uns i altres, el que val finalment ara i ací és la massacre que està patint el poble palestí sense altre raonament intel·ligible que la força bruta i el domini econòmic d’Israel. Al final, sempre anem a parar al mateix lloc: Palestina són els pobres, Israel els rics; i encara que alguns s'afanyen a defendre que els diners i l'ètica son compatibles, la crua realitat és que els que més recursos econòmics tenen fan claudicar als altres. I no ho fan amb raonaments objectivament ètics, si no per la força –en aquest cas– dels míssils.
Hitler no tenia cap raonament ètic per exterminar la gran quantitat de jueus, solament tenia els aparells de terror nazis: La Gestapo i les SS. Salvant el temps i la distància, personalment no veig gran diferencia entre els míssils jueus d'ara i els aparells nazis dels anys quaranta. Amb la particularitat greu que els míssils assassins actuals que llancen contra territoris palestins sembla que tenen el vistiplau de bona part del poder internacional.
És de veres que poden haver-hi diferencies culturals de las dues comunitats palestines, però ens enganyen els que justifiquen que això és la causa de l'enfrontament bèl·lic. La vertadera causa és el poder hegemònic que vol tindre una cultura sobre altra, sobrevalorant una en detriment de l'altra; i a tot açò encoratjat –sens cap dubte– pel negoci de la industria armamentística.
Això ve confirmat per la desigualtat de víctimes que demostra quins són els poderosos. A hores d'ara, en les poques setmanes que duren les hostilitats, la comunitat palestina ha tingut prop de 2.000 baixes, quasi tots personal civil i gran part d’infants. Mentre que les baixes d'Israel no arriben a 100, dels quals solament hi han 5 civils.
Es confirma a més com sempre, una certa paranoia dels poderosos detectant exageradament terroristes per tot arreu, mentrestant fan la vista grossa al terrorisme d'estat d’aquests. Cal admetre que quan hi han injustícies i discriminacions hi ha el risc d'aparèixer grups terroristes. Podríem arribar a dir que el terrorisme palestí és la veu de la impotència, mentre que el terrorisme d'estat israelià és la veu de la prepotència i d'abús de poder.
El fanatisme jueu arriba tan lluny, que hi ha polítics que demanen matar totes les mares dels terroristes palestins; com és el cas de la diputada Ayelet Shaked.
Cal exigir al govern d'Israel que deixe de massacrar al poble palestí. Cal dir al govern dels EUA d'Amèrica que deixe de donar-li suport moral i econòmic; cal dir als governs europeus, entre ells el de l’Estat espanyol i els autonòmics, que amb el seu silenci i la venda d’armes que fan a Israel, es definixen descaradament col·laboradors de la massacre.
Per acabar, dir que caldrà encoratjar a totes les entitats i associacions valencianes a manifestar-se públicament condemnant l'actitud d'Israel, almenys, de la mateixa manera que tothom va condemnar l'actitud de Hitler en l'extermini de jueus. Que no hi haja cap entitat cultural o esportiva, ajuntaments, sindicats, jubilats, etc. que no diga a Israel prou de matances d’infants, de persones grans i demés població civil innocent. Que resolguen les diferencies de manera civilitzada i respectant a tots, especialment els més desvalguts i febles.
|