|
|
"Siempre es más valioso tener el respeto que la admiración ( Jean Jacques Rousseau )"
La transició: una “Xapussa”
Enviado por: Francesc Jover 02/09/2013
|
Cada dia hi ha més gent que diu i pensa, sense por, que la transició espanyola fou –si més no– una matusseria. En el seu moment foren molts els que digueren que va ser una transició modèlica: uns perquè la van preferir a una transició d'enfrontaments conflictius i l'acceptaren com a mal menor; altres, perquè isqueren altament amnistiats. Potser hi va haver una tercera corrent d'opinió, amb cert pragmatisme, que deia ser l'única possible. Jo no se si podia haver-n'hi un altra o no, però si estic convençut que una part important de la dictadura franquista no va ser condemnada i al meu parer és la que no para de dur-nos maldecaps.
L'any 1945 l'Europa d'aquell moment va fer una transició democràtica a traves del Nuremberg, segons el punt de vista de les democràcies clàssiques. Les resolucions judicials de Nuremberg van deixar d'una manera ben clara els delictes del nazisme i les virtuts de la democràcia; deixant cada un al seu lloc corresponent. Ací, salvant el temps i la distància, feren una transició on no va quedar res clar, fins a tal punt que encara hui s'intenta posar al mateix nivell els símbols de la dictadura franquista amb els símbols republicans. No va haver-hi una voluntat pedagògica, ni política, de fer entendre a la societat, partint de l'escola, que la dictadura de Franco va ser un règim opressor i genocida sense mai haver-se sotmès al sufragi universal de les urnes. La ideologia i símbols d'una dictadura mai no poden equiparar-se a uns símbols i un règim que va estar elegit democràticament a les urnes pel poble. Això calia que ho hagueren acceptat les institucions de l'Estat sense reserves i, a més, haver-ho reflectit en les lleis. En qualsevol estat europeu seriós, els símbols nazis i els feixistes estan prohibits per atemptar contra la democràcia. Ací, són tolerats i mai no han sigut condemnats.
La transició a la democràcia que es va fer ací, segons afirma cada volta més gent, fou sota la pressió del mateix exercit que va enderrocar una democràcia; i això no dona gens d'imatge de marca. En qualsevol país assenyat no haguera tingut legitimitat. Així i tot, després de 35 anys, encara hi ha alguna gent que afirma que la transició fou modèlica, malgrat les llacunes tan evidents.
Mai no s'ha condemnat l'agressió de l'exercit a un règim legítimament constituït. Tampoc es va partir d'on s'havia interromput el règim; ni es va obrir un ample període constituent, ni es va fer cap consulta popular al poble. Al revés, va ser la mateixa estructura de la dictadura qui va fer una transició a la seva mesura. L'Administració no ha sigut capaç d'aclarir-nos si és de veres, i què és el que deia, aquell missatge en sobre tancat de l'exercit dirigit a un “pare” de la Constitució. Damunt, no fan més que enganyar-nos parlant-nos de lleis de transparència.
Això ha fet que els símbols franquistes ha costat deu i ajuda per fer-los desaparèixer dels paisatges urbans, i encara no ho han fet tots. A més, determinades formacions polítiques que a l'Europa democràtica no estarien autoritzades, ací les tenim al costat de casa actuant lliurement. I el que és pitjor, gran quantitat d'individus que no s'amaguen en mostrar símbols feixistes, pertanyen a les files del partit majoritari que està en el govern.
De tant en tant, surt alguna iniciativa de partits minoritaris, com aquesta que volen que Itàlia demane disculpes pels bombardejos que van fer durant la guerra del 36. No estic en contra, però crec que els italians van ser pistolers a sou i el que ha de demanar disculpes són aquells que els van llogar. Són els representants legals de l'Estat qui han rentar la pròpia imatge demanant perdó per haver permés aquell genocidi. És el parlament de l'Estat qui ha de forçar el govern a demanar perdó, perquè el fet de no fer-ho l’entenc una complicitat. Està molt be que l'Ajuntament d'Alcoi, i altres, exigixen disculpes, dels 1900 morts que feren les bombes a tot el País Valencià. Però cal anar més enllà i tancar la ferida del colp d'estat feixista que va patir la població. Ara seria una bona ocasió en el setanta cinc aniversari dels atacs aeris a la població civil.
|
|
|
|
|
|
|
