Hi ha un goteig permanent d’agressions i menyspreu als valencians i la seva llengua. He llegit als
mitjans d’informació, que els darrers dies del desembre passat, poc abans de finalitzar l’any, un conductor d’Almassora (La Plana Baixa), va ser parat en un control per la guàrdia civil. El jove conductor va contestar en valencià les indicacions que li feia l’agent, cosa que va caure tan
malament al funcionari que va ser retingut durant tres hores. Li van obrir un procés judicial que podria acabar en una multa o sanció. Un altre dia, el fill d’un amic meu i altres dos joves més, tots tres de Xàtiva,fa unes setmanes decidiren anar al cine a Ontinyent. Els feren parar en un control a l’entrada d’Ontinyent i també els va exigir la guàrdia civil que contestaren en castellà. Dos van poder
anar-se’n, el tercer, potser el més «cabut», va ser dut a la caserna i retingut fins a les 4 del matí. Desprès va ser citat al jutjat i sembla que va haver-hi una sanció. Però, el que més ha transcendit és el d’aquella dona de Castelló de la Plana que el dia 31 de desembre va haver d’ingressar per urgències a l’Hospital Jaume I per un problema de traumatologia. En dir la dona el que li passava en la seua llengua, el metge que anava teclejant l’ordinador, va dir amb veu pausada sense mirar-la i en castellà: «És vostè una mal educada, açò és Espanya i m’ha de parlar en espanyol».
El més greu de tot, i definix el tarannà humà del facultatiu, és que la dona ha fet públic que el metge va dir, sempre en castellà, que entenia i parlava el valencià, però que ella havia de parlar-li en espanyol per educació. Sobren comentaris. És de veres que la llengua dels valencians ha estat prohibida durant les dictadures militars del segle XX, primer la del general Primo de Rivera i després
la del general Franco. Així i tot, un alt càrrec de l’Estat, com és el rei d’Espanya, ha negat aquest fet, no se si per no conèixer la història o per despistar els reis mags i continuar rebent regals. Eixa falta de memòria, conscient o inconscientment (cada volta estic més convençut que ho fan conscientment), és un evident menyspreu a la parla dels valencians i situa les llengües no astellanes en marginals, sense beneficiar gens ni miqueta la bona convivència. El pitjor és que massa voltes es fa des de les pròpies institucions de l’Administració.N’hi ha una contradicció ben evident; ara no estan vigents les dictadures militars i l’estat democràtic està en el deure de regularitzar el problema
perquè cap ciutadà es senta discriminat. És per això que feren la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià, la qual encaixa perfectament en la Declaració Universal de Drets Humans. El govern
autonòmic, coherentment, ha de garantir aquests drets als ciutadans sense mirar cap un altre costat. No poden dir-nos maleducats pel simple fet de ser qui som: valencians. Bona part de la societat valenciana accepta, de la manera més esportiva, la manca d’ús del valencià en bona part de
l’Administració, en polítics i en un sector de la societat valenciana, i no per això tracta de maleducats a ningú. Ho aguantem amb optimisme, conscients que som una cultura oprimida i, per informar-nos, llegim premsa i revistes en castellà. No ens costa res i ho fem ben a gust perquè hem après el castellà prou be. La premsa i revistes escrites en valencià són testimonials i totalment desproporcionades al nombre de valencianoparlants, però mantenim la il·lusió, potser utòpica, de que un dia puguem viure en un País Valencià mínimament normalitzat. No demanem res més. Únicament volem no ser humiliats un dia si i altre també, i estar a tothora demanant perdó de ser
valencians. Ja n’hi ha prou que les cultures autòctones no castellanes, no gaudim de suficient respecte i llibertat, cosa que demana urgentment mesures per enfortir la democràcia.
|
